1.6 Aplicació de procediments de seguretat i confidencialitat de la informació:

ü Seguretat

ü Confidencialitat

ü Seguretat

En la seguretat de la informació és important assenyalar que el seu maneig està basat a la tecnologia i devem saber que pot ser confidencial: la informació està centralitzada i pot tenir un alt valor. 

Pot ser divulgada, malament utilitzada, ser robada, esborrada o sabotejada. Això afecta la seva disponibilitat i la posa en risc. La informació és poder, i segons les possibilitats estratègiques que ofereix tenir accés a certa informació, aquesta es classifica com:

Crítica: És indispensable per a l'operació de l'empresa.

Valuosa: És un actiu de l'empresa i molt valuós.

Sensible: Deu ser coneguda per les persones autoritzades

Existeixen dues paraules molt importants que són risc i seguretat:

Risc: És la materialització de vulnerabilitats identificades, associades amb la seva probabilitat d'ocurrència, amenaces exposades, així com l'impacte negatiu que ocasioni a les operacions de negoci.

Seguretat: És una forma de protecció contra els riscos.

La seguretat de la informació comprèn diversos aspectes entre ells la disponibilitat, comunicació, identificació de problemes, anàlisis de riscos, la integritat, confidencialitat, recuperació dels riscos.

Precisament la reducció o eliminació de riscos associat a una certa informació és l'objecte de la seguretat de la informació i la seguretat informàtica. Més concretament, la seguretat de la informació té com a objecte els sistemes l'accés, ús, divulgació, interrupció o destrucció no autoritzada d'informació.1 Els termes seguretat de la informació, seguretat informàtica i garantia de la informació són usats freqüentment com a sinònims perquè tots ells persegueixen una mateixa finalitat en protegir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la informació. No obstant això, no són exactament el mateix existint algunes diferències subtils. Aquestes diferències radiquen principalment en l'enfocament, les metodologies utilitzades, i les zones de concentració. A més, la seguretat de la informació involucra la implementació d'estratègies que cobreixin els processos on la informació és l'actiu primordial. Aquestes estratègies han de tenir com a punt primordial l'establiment de polítiques, controls de seguretat, tecnologies i procediments per detectar amenaces que puguin explotar vulnerabilitats i que posin en risc aquest actiu, és a dir, que ajudin a protegir i salvaguardar tant informació com els sistemes que l'emmagatzemen i administren. La seguretat de la informació incumbeix a governs, entitats militars, institucions financeres, els hospitals i les empreses privades amb informació confidencial sobre els seus empleats, clients, productes, investigació i la seva situació financera.

En cas que la informació confidencial d'una empresa, els seus clients, les seves decisions, el seu estat financer o nova línia de productes caiguin en mans d'un competidor; es torni pública de forma no autoritzada, podria ser causa de la pèrdua de credibilitat dels clients, pèrdua de negocis, demandes legals o fins i tot la fallida de la mateixa.

Per més de vint anysla Seguretat de la Informació ha declarat que la confidencialitat, integritat i disponibilitat (coneguda com laTríada CIA, de l'anglès: "Confidentiality, Integrity, Availability") són els principis bàsics de la seguretat de la informació.

La correcta Gestió de la Seguretat de la Informació busca establir i mantenir programes, controls i polítiques, que tinguin com a finalitat conservar la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la informació, si alguna d'aquestes característiques falla no estem davant res segur. Cal anotar, a més, que la seguretat no és cap fita, és més aviat un procés continu que cal gestionar coneixent sempre les vulnerabilitats i les amenaces que se cenyeixen sobre qualsevol informació, tenint sempre en compte les causes de risc i la probabilitat que ocorrin, així com l'impacte que pot tenir. Una vegada coneguts tots aquests punts, i mai abans, hauran de prendre's les mesures de seguretat oportunes.

ü Confidencialitat

Confidencialitat és la propietat de la informació, per la qual
es garanteix que està accessible únicament a personal
autoritzat a accedir a aquesta informació. La confidencialitat ha estat definida per l'Organització Internacional d'Estandardització (ISO) en la norma ISO/IEC 27002 com "garantir que la informació és accessible només per a aquells autoritzats a tenir accés" i és una de les pedres angulars de la seguretat de la informació. La confidencialitat és un dels objectius de disseny de molts criptosistemas, feta possible en la pràctica gràcies a les tècniques de criptografíamoderna.

La confidencialitat també es refereix a un principi ètic associat amb diverses professions (per exemple, medicina, dret, religió, psicologia professional, i el periodisme); en aquest cas, es parla de secret professional. En ètica, i (en alguns llocs) en Dret, concretament en judicis i altres formes de resolució de conflictes legals, tals com la mediació, alguns tipus de comunicació entre una persona i un d'aquests professionals són "privilegiats" i no poden ser discutits o divulgats a tercers. En les jurisdiccions en què la llei preveu la confidencialitat, en general hi ha sancions per la seva violació.

La confidencialitat de la informació, imposada en una adaptació del principi clàssic militar "need-to-know", constitueix la pedra angular de la seguretat de la informació en corporacions d'avui dia. L'anomenada "bombolla de confidencialitat" restringeix els fluxos d'informació, amb conseqüències tant positives com a negatives.

Confidencialitat en Informàtica

La confidencialitat s'entén en l'àmbit de la seguretat informàtica, com la protecció de dades i d'informació intercanviada entre un emissor i un o més destinataris enfront de tercers. Això ha de fer-se independentment de la seguretat del sistema de comunicació utilitzat: de fet, un assumpte de gran interès és el problema de garantir la confidencialitat de la comunicació utilitzat quan el sistema és inherentment insegur (com a Internet).

En un sistema que garanteixi la confidencialitat, un tercer que entra en possessió de la informació intercanviada entre el remitent i el destinatari no és capaç d'extreure cap contingut intel·ligible.

Per garantir-la s'utilitzen mecanismes de xifrat i d'ocultació de la comunicació. Digitalment es pot mantenir la confidencialitat d'un document amb l'ús de claus asimètriques. Els mecanismes de xifrat garanteixen la confidencialitat durant el temps necessari per desxifrar el missatge. Per aquesta raó, és necessari determinar durant quant temps el missatge ha de seguir sent confidencial. No existeix cap mecanisme de seguretat absolutament segur.

TUTORIAL: COPIA DE SEGURETAT I CONFIDENCIALITAT