2.1.- Equips informàtics: posada en marxa, manteniment operatiu i revisió periòdica que evitin anomalies de funcionament.

ü Posada en marxa.

ü Manteniment

ü Manteniment preventiu

ü Manteniment operatiu

ü Revisió periódica que evitin anomalies de funcionament.

ü Posada en marxa.

L'engegada d'un sistema informàtic requereix una metodologia que s'articula en 4 fases consecutives.

Partirem del punt que no existeix una vareta màgica que ens permeti triar un sistema informàtic, cada empresa és diferent; tot i que el gir sigui el mateix, la necessitat i volum d'informació no ho és. La metodologia que aquí exposo està descrita de manera molt general i m'ha funcionat. En cadascuna de les fases de la implementació s'han de cuidar cadascun dels detalls i veure com afecta en els diferents mòduls.

1.         Com en la majoria d'aquest tipus de projectes, hem de prendre en compte com a principi fonamental els següents factors: personal que participarà, temps d'implementació i el sistema informàtic a triar; com veuran, l'elecció del sistema és pràcticament l'últim graó de la piràmide.

2.         Tot projecte o idea abans d'integrar-ho a un sistema informàtic ha de plasmar-se en paper. És molt pràctic fer-ho mitjançant organigrames dels diferents departaments o fluxos d'informació de la companyia, així com les polítiques i procediments que ja es tinguin establerts implementar, ja que aquest és el millor moment per fer-ho, partint sempre del general al particular, per exemple, sobre la base de la política de compres, quin és el flux de la informació i a quins departaments afecta?
D'aquí es desprendran els següents dubtes: el flux és correcte?, les persones que intervenen són les adequades?, el temps utilitzat és excessiu?, la documentació és completa i permet que el flux avanci sense pèrdua de temps? Entre unes altres que resultin del general.

3.         Aquest punt és molt important en la implementació, comunament totes les àrees de la companyia es manegen per catàlegs, com el de comptes comptables, inventaris, clients, etc. És important definir-los en paper abans d'ingressar-los al sistema i tenir una bona codificacióncomo el cas del catàleg d'inventaris, ja que d'això dependrà una millor obtenció de reportis i evitarà la duplicitat de registres. Això variarà en gran manera de la necessitat d'informació de cada companyia i faig especial èmfasi en aquest punt perquè una vegada col·locat el sistema, és més complicat corregir bases de dades o crear nous codis, ja que en molts dels casos, cada registre porta una història que per a finalitats estadístiques, administratius i de vegades fiscals, els hem de conservar.   Considero que en aquest punt és on han de buidar-se tots els dubtes sobri reportis, fluxos, etc. en els diferents departaments, de tal manera que els catàlegs quedin llests per pujar-se a la base de dades.

4.         Finalment, l'elecció del sistema i el personal per a la seva implementació. Podem començar per assessorar-nos amb proveïdors de sistemes comercials comuns, en el particular m'ha funcionat bé i són molt poques les adequacions que he hagut de fer; l'important és buscar un bon assessor, algú que una vegada que vam exposar les nostres necessitats ens orienti sobre les diferents formes per adequar aquestes idees al sistema que representa, no un tècnic que solament faci les vegades d'instal·lador i no ens aporti gens en relació amb la implementació.
Si aquests sistemes ens resulten insuficients, buscarem algun ERP que ens permeti portar el control correcte i complet de les nostres operacions. En el personal, mai he tingut la necessitat d'optar per un desenvolupament però hi haurà empreses que sí ho requereixin. Cal buidar tots els dubtes quant a la nostra informació, verificar amb diferents proveïdors per tenir la millor opció al moment de triar.
Amb aquests punts espero obrir una miqueta més el panorama i formar la idea que els sistemes informàtics són només eines que ens permeten controlar la nostra informació, els resultats esperats seran aquells que derivin de les dades que prèviament es van ingressar al sistema, per la qual cosa si es fica malament el resultat serà desordre.

ü Manteniment

El manteniment és el control constant de les instal·lacions i/o components, així com del conjunt de treballs de reparació i revisió necessaris per garantir el funcionament continu i el bon estat de conservació d'un sistema informàtic.

La gràfica del manteniment de qualsevol sistema o dispositiu té la forma una banyera tallada al llarg.

Es poden apreciar tres etapes:

• Fallades inicials: aquesta etapa es caracteritza per tenir una elevada taxa de fallades en instal·lar el dispositiu. La taxa descendeix ràpidament amb el temps. Aquestes fallades poden deure's a diferents raons com a dispositius defectuosos en la fabricació, configuracions inicials incorrectes, errors de disseny de l'equip, desconeixement del dispositiu per part dels operaris o desconeixement del procediment adequat.

• Fallades normals: etapa amb una taxa d'errors menor i constant. Les fallades no es produeixen a causa de causes inherents a l'equip, sinó per causes aleatòries externes. Aquestes causes poden ser accidents fortuïts, mala operació, condicions inadequades o uns altres.

• Fallades de desgast: etapa caracteritzada per una taxa d'errors ràpidament creixent. Les fallades es produeixen per desgast natural de l'equip a causa del transcurs del temps.

La vida útil d'un dispositiu ens indicarà el grau de robustesa del dispositiu o sistema. Com més temps, més robust és el dispositiu. Es pot allargar la vida útil fins a un 50% i la productivitat fins a un 30% amb un bon pla de manteniment.

Objectius

• Evitar accidents.
• Evitar la pèrdua de la informació.
• Evitar, reduir i, si escau, reparar les fallades.
• Disminuir la gravetat de les fallades que no es puguin evitar.
• Evitar detencions inútils o aturs de màquina.
• Conservar els béns productius en condicions segures d'operació
• Reduir costos
• Perllongar la vida útil dels béns
• Aplicar el manteniment productiu total

Tipus de manteniment

• Manteniment correctiu: que corregeix avaries o els defectes observats.

• Manteniment preventiu: com el destinat a garantir la fiabilitat d'equips en funcionament abans que pugui produir-se un accident o avaria per deterioració.

• Manteniment predictiu: que realitza les intervencions predient el moment que l'equip quedés fos de servei mitjançant unseguimiento del seu funcionament determinant la seva evolució, i per tant el moment en el qual les reparacions han d'efectuar-se.

• Manteniment d'oportunitat: que és el que aprofita les parades o períodes de no ús dels equips per realitzar les operacions de manteniment, realitzant les revisions o reparacions necessàries per garantir el bon funcionament dels equips en el nou període d'utilització.

• Manteniment d'actualització: el propòsit del qual és compensar l'obsolescència tecnològica, o les noves exigències, que en el moment de construcció no existien o no van ser tingudes en compte però que en l'actualitat si han de ser-ho.

ü Manteniment preventiu

El manteniment preventiu consisteix en un conjunt d'activitats programades per endavant
encaminades a reduir la freqüència i l'impacte de les fallades. Tracta de determinar el
període màxim d'utilització abans de ser reparat.

Aquest tipus de manteniment és el més utilitzat en la majoria de les empreses, fins a tal punt que cadascuna d'elles sol tenir el seu propi Pla de Manteniment Preventiu en el qual s'establir les mesures a dur a terme amb cadascun dels components que formar el sistema. A més, ha de detallar què es va a analitzar i cada quant temps ha de ser analitzat.

Inconvenients:
• Canvis innecessaris de dispositius quan es programen malament o la seva utilització no s'ajusta als canvis previstos
• Problemes inicials d'operació quan es desconeixen els seus paràmetres o no s'ajusten als requerits.
• Cost d'inventaris doncs cada dispositiu ha d'estar localitzat en el sistema mitjançant alguna fitxa tècnica.

Avantatges:
• Redueix els temps de parada del sistema, augmentant la seva fiabilitat.
• Optimitzar la gestió del personal de manteniment.
• Conèixer amb exactitud el temps límit d'actuació que no impliqui el desenvolupament d'una fallada imprevista.
• Elaborar un pla de compres de dispositius i material fungible.
• Conèixer l'historial d'actuacions, per ser utilitzada pel manteniment correctiu.
• Facilitar l'anàlisi de les avaries.

ü Manteniment predictiu

El manteniment predictiu està basat fonamentalment en un conjunt d'activitats de seguiment i diagnòstic continu que permeten una intervenció correctora immediata com a conseqüència de la detecció d'algun símptoma de fallada.

Per analogia, si tinguéssim un cotxe, el manteniment predictiu estaria en els sistemes que monitorizan el cotxe constantment: chivatos de baix nivell d'oli, no carrega alternador,....
Les eines utilitzades se solen emprar de forma contínua i en moltes ocasions es monitorizan des d'un equip central. Per exemple serien els indicadors de temperatura dels equips o l'estat d'utilització del disc dur.

Els avantatges són un registre de la història de les anàlisis, una programació del manteniment en el moment més adequat.

Tècnica aplicables

Les tècniques es basen en el control de les parts més sensibles i que tenen mobilitat.

• Monitorizar temperatures processador i disc.
• Monitorizar estat disc dur.

ü Revisió periódica que evitin anomalies de funcionament.

Tècniques aplicables
la neteja del sistemes, els seus components i la seva freqüència.

• la cura del sistema en el seu ambient extern, inclou bàsicament les condicions físiques d'operació del sistema i la prevenció elèctrica.

• la determinació de les condicions operatives de fiabilitat d'un equip, determinant els treballs a realitzar en cada dispositiu i, posteriorment, agrupar la seva temporalització dels treballs a realitzar en l'equip .
• Inventariat del sistema informàtic mitjançant una fitxa tècnica.
• Duplicat de dispositius crítics.
• Tècniques de seguretat al programari ((ho veurem en el proper tema)):
• Malware i Antivirus
• Tallafocs
• Backups, també cridats còpies de seguretat.