ü Tipus de Bases de Dades - Classificació
ü Caracterìstiques de les Bases de Dades
ü Tipus de Bases de Dades - Classificació
Les bases de dades poden
classificar-se de diverses maneres, d'acord al context que s'utilitzi, o la
utilitat de la mateixa:
SEGONS LA VARIABILITAT DE LES DADES EMMAGATZEMADES
Bases de dades estàtiques
Aquestes són bases de dades de només lectura,
utilitzades primordialment per a emmagatzemar dades històriques que
posteriorment es poden utilitzar per a estudiar el comportament d'un conjunt de
dades a través del temps, realitzar projeccions i prendre decisions.
Bases de dades dinàmiques
Aquestes són bases de dades on la informació
emmagatzemada es modifica amb el temps, permetent operacions com actualització,
esborrat i addició de dades, a més de les operacions fonamentals de consulta.
Un exemple d'això pot ser la base de dades utilitzada en un sistema
d'informació d'una botiga d'abarrotis, una farmàcia, un videoclub.
SEGONS EL CONTINGUT
Bases de dades bibliogràfiques
Solament contenen un surrogante (representant)
de la font primària, que permet localitzar-la. Un registre típic d'una base de
dades bibliogràfica conté informació sobre l'autor, data de publicació,
editorial, títol, edició, d'una determinada publicació, etc. Pot contenir un
resum o extracte de la publicació original, però mai el text complet, perquè si
no estaríem en presència d'una base de dades a text complet (o de fonts
primàries – veure més baix). Com el seu nom ho indica, el contingut són xifres
o nombres. Per exemple, una col·lecció de resultats d'anàlisis de laboratori,
entre unes altres.
Bases de dades de text complet
Emmagatzemen les fonts primàries, com per exemple, tot
el contingut de totes les edicions d'una col·lecció de revistes científiques.
Directoris
Un exemple són les guies telefòniques en format
electrònic.
Bases de dades o "biblioteques" d'informació
química o biològica
Són bases de dades que emmagatzemen diferents tipus
d'informació provinent de la química, les ciències de la vida o mèdiques. Es
poden considerar en diversos subtipos:
·
Aquelles que emmagatzemen seqüències de nucleòtids o
proteïnes.
·
Les bases de dades de rutes metabólicas
·
Bases de dades d'estructura, comprèn els registres de
dades experimentals sobre estructures 3D de biomolècules
·
Bases de dades clíniques
·
Bases de dades bibliogràfiques (biològiques,
químiques, mèdiques i d'altres camps): PubChem, Medline, EBSCOhost.
Bases de dades documentals
Permeten la indexació a text complet, i en línies
generals realitzar cerques més potents. Tesaurus és un sistema d'índexs
optimitzat per a aquest tipus de bases de dades.
Bases de dades deductives
Un sistema de base de dades deductiva, és un sistema
de base de dades però amb la diferència que permet fer deduccions a través
d'inferències. Es basa principalment en regles i fets que són emmagatzemats a
la base de dades. Les bases de dades deductives són també anomenades bases de
dades lògiques, arran del fet que es basa en lògica matemàtica.
Gestió de bases de dades distribuïda
la base de dades i el programari SGBD poden estar
distribuïts en múltiples llocs connectats per una xarxa. N'hi ha de dos tipus:
1. Distribuïts homogenis: utilitzen el mateix SGBD en
múltiples llocs.
2. Distribuïts heterogenis: Dóna lloc als SGBD
federats o sistemes multibase de dades en què els SGBD participants tenen cert
grau d'autonomia local i tenen accés a diverses bases de dades autònomes
preexistents emmagatzemats en els SGBD, molts d'aquests empren una arquitectura
client-servidor.
La base de dades està emmagatzemada en diverses
computadores connectades en xarxa. Sorgeixen a causa de l'existència física
d'organismes descentralitzats. Això els dóna la capacitat d'unir les bases de
dades de cada localitat i accedir així a diferents universitats, sucursals de
botigues, etcètera.
Un model de dades és bàsicament una
"descripció" d'alguna cosa coneguda com a contenidor de dades (alguna
cosa on es guarda la informació), així com dels mètodes per guardar i recuperar
informació d'aquests contenidors. Els models de dades no són coses físiques:
són abstraccions que permeten la implementació d'un sistema eficient de base de
dades; per norma general es refereixen a algoritmes i conceptes matemàtics.
Alguns models que s'utilitzen freqüentment en les
bases de dades:
·
Jeràrquiques:
Aquestes són bases de dades que, com el seu nom
indica, emmagatzemen la informació en una estructura jeràrquica. En aquest
model, les dades s'organitzen en una forma semblant a un arbre (vist a
l'inrevés), a on un node pare d'informació pot tenir diversos fills. El node
que no té pares és anomenat arrel, I als nodes que no tenen fills se'ls coneix
com fulles.
Les bases de dades jeràrquiques són especialment útils
en el cas d'aplicacions que fan servir un gran volum d'informació i dades molt
compartits permet crear estructures estables i de gran rendiment.
Una de les principals limitacions d'aquest model és la
seva incapacitat de representar eficientment la redundància de dades
·
En xarxa
Aquest és un model lleugerament diferent del
jeràrquic, la seva diferència fonamental és la modificació del concepte de
node: Es permet que un mateix node tingui diversos pares (possibilitat no
permesa en el model jeràrquic).
Va ser una gran millora pel que fa al model jeràrquic,
ja que oferia una solució eficient al problema de redundància de dades, però,
tot i així, la dificultat que vol dir administrar la informació en una base de
dades de xarxa ha significat que sigui un model utilitzat en la seva majoria
per programadors més que per usuaris finals.
·
Relacionals: Aquest és el model utilitzat en l'actualitat per a
modelar problemes reals i administrar dades dinàmicament. Després que els seus
fonaments fossin postulats el 1970 per Edgar F. Codd, dels laboratoris IBM a
San José (Califòrnia), no va trigar a consolidar-se com un nou paradigma en els
models de base de dades. La seva idea fonamental és la utilització de
"relacions". Aquestes relacions podrien considerar-se en forma lògica
com a conjunts de dades anomenats "tuples". Tot i que aquesta és la
teoria de les bases de dades relacionals creades per Edgar F. Codd, la majoria
de les vegades es conceptualitza d'una manera més senzilla i fàcil d'imaginar.
Aquesta manera és considerant cada relació com si fos una taula que està
composta per registres (les files d'una taula), que representarien les
"tuples", i camps (les columnes d'una taula).
En aquest model, el lloc i la forma en què
s'emmagatzemen les dades no tenen rellevància (a diferència d'altres models com
el jeràrquic i el de xarxa). Aquest fet té l'avantatge que és més fàcil
d'entendre i d'utilitzar per a un usuari esporàdic de la base de dades. La
informació es pot recuperar o emmagatzemar mitjançant "consultes" que
ofereixen una àmplia flexibilitat i poder per administrar la informació.
El llenguatge més habitual per construir les consultes
a bases de dades relacionals és SQL, Structured Query Language o Llenguatge
Estructurat de Consultes, un estàndard implementat pels principals motors o
sistemes de gestió de bases de dades relacionals.
Durant el seu disseny, una base de dades relacional
passa per un procés que és conegut com la normalització d'una base de dades.
Durant els anys '80 (1980-1989) l'aparició de 'dBASE'
va produir una revolució en els llenguatges de programació i sistemes
d'administració de dades. Encara que cal saber que el llenguatge dBase no
utilitzava SQL com a llenguatge base per la seva gestió.
·
Transaccionals: La seva única funció és enviar
i rebre dades a alta velocitat. Aquestes bases són molt poc comunes i estan
adreçades generalment a l'entorn d'anàlisi de qualitat, dades de producció i
àmbit industrial. És important entendre que la seva única finalitat és recollir
i recuperar les dades a la velocitat més elevada possible, per tant la
redundància i duplicació d'informació no és un problema com en altres bases de
dades. Normalment, per poder aprofitar-les al màxim, permeten algun tipus de
connectivitat a bases de dades relacionals.
·
Multidimencionals: Similars a les relacionals,
però com el seu nom indica, pot treballar amb vàries dimensions de dades.
Són bases de dades ideades per a desenvolupar
aplicacions molt concretes, com a creació de Cubells OLAP. Bàsicament no es
diferencien gaire de les bases de dades relacionals (una taula en una base de
dades relacional podria ser-ho també en una base de dades multidimensional), la
diferència està més aviat a nivell conceptual, en les bases de dades
multidimensionals dels camps o atributs d'una taula poden ser de dos tipus, o
bé representen dimensions de la taula, o bé representen mètriques que es volen
estudiar.
·
Orientades a objectes: Tracta d'emmagatzemar dades
d'objectes complets.
Els seus conceptes principals són:
- Encapsulació.
- Herència.
- Poliformisme.
·
Documentals: Permeten la indexació a text complet, i en línies
generals realitzar busques més potents.
·
Deductives: Permeten fer deduccions a través d'inferències. Es
basa principalment en regles i fets que són emmagatzemats a la base de dades.
Segons la distribució de les dades:
·
Centralitzades: Totes les dades són en un
mateix lloc.
·
Distribuïdes: Les dades es reparteixen a diferents llocs.
ü Bases de Dades Relacionals
.bmp)
ü Caracterìstiques de les Bases de Dades- Independència de les Dades. És a dir, que les dades no depenen del programa i per tant qualsevol aplicació pot fer ús de les dades.
- Reducció de la Redundància. Cridem redundància a l'existència de duplicació de les dades, en reduir aquesta al màxim aconseguim un major aprofitament de l'espai i a més evitem que existeixin inconsistències entre les dades. Les inconsistències es donen quan ens trobem amb dades contradictòries.
- Seguretat. Un SBD ha de permetre que tinguem un control sobre la seguretat de les dades.
- Es visualitza normalment com una taula d'un full de càlcul, en la qual els registres són les files i les columnes són els camps, o com un formulari.
- Permet realitzar un llistat de la base de dades.
- Permeten la programació a usuaris avançats.
Tutorial Tipus i Caracteristiques de les Bases de Dades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario