Una base de
dades és un conjunt estructurat de dades. Conjunt de dades organitzades
segons una estructura coherent, i accessibles des d'un[1] o més programes o
aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ésser extreta del
conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni les altres
dades. El programari especialitzat que gestiona
aquestes dades s'anomena Sistema Gestor de Bases de Dades (en angles, DBMS).
Perquè un programa sigui considerat un SGBD, ha de complir les propietats ACID.
Una base de dades pot seguir un model de dades. El més comú és el model relacional de dades, encara que n'hi ha d'altres,
com el model objectual de dades. El llenguatge més conegut per
al model relacional de dades és el SQL.
Existeixen programes anomenats programes gestors de
dades, abreviat SGBD, que permeten guardar i posteriorment accedir a les dades
de forma ràpida i estructurada. Les propietats d'aquests SGBD així com la seva
utilització i administració, s'estudien dintre de l'àmbit d'informàtica.
Les aplicacions més utilitzades són per la gestió
d'empreses i institucions públiques. També són àmpliament utilitzades en
l'entorn científic amb objectes per guardar informació experimental.
Exemples de bases de dades són el catàleg de llibres
d'una biblioteca, el sistema de facturació d'una empresa o el sistema
d'avaluació d'una institució escolar o simplement d'un professor.
Perquè siguin útils les dades s'han de poder
consultar, bé per pantalla, obtenir informes, o mitjançant altres sistemes
informàtics. També és necessari que tingui un manteniment que actualitzi les
dades i corregeixi els errors detectats.
Encara que les bases de dades poden contenir molts
tipus de dades, alguns d'ells es troben protegits per les lleis de diversos
països. Per exemple a Espanya, les dades personals es troben protegits per la
Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD).
Història
Les bases de dades tenen el seu origen en
l'antiguitat, quan es recollia informació de collites o de censos (com ara, les
collites dels sumeris o els censos romans), en els que les dades
s'estructuraven en certa manera escrita. Des de l'aparició dels ordinadors, el
concepte de base de dades, però, ha estat ja sempre lligat a la informàtica.
La paraula base de dades es va utilitzar per primer
cop a principis dels anys 1960 i a poc a poc s'ha anat integrant en la vida
quotidiana com una paraula amb sentit més enllà de la informàtica. Els primers
sistemes gestors de bases de dades es van desenvolupar als anys 1960. Fins
aquesta època s'havien utilitzat majoritàriament per a guardar dades les
targetes perforades i les cintes magnètiques. Durant els 60 dos models s'utilitzen
durant aquesta primera època de les bases de dades: el model jeràrquic i el
model de xarxa. CODASYL és un sistema basat en el model en xarxa i les
idees de Charles Bachman i el IMS va ser desenvolupat per North
American Rockwell (després absorbit per IBM)
Unes de les primeres implementacions de bases de dades
relacionals van ser Ingres de Michael Stonebraker de la Universitat de
California, Berkeley i el System R un
projecte d'IBM. Aquests dos prototips van ser anunciats al 1976. Els primers
productes comercials no varen sortir fins a principis dels 80: Oracle i DB2. El primer sistema que va
funcionar amb èxit en microcomputadors va ser dBASE per
als sistemes operatius CP/M i PC-DOS/MS-DOS.
Durant els anys 1980 l'activitat de recerca en base de
dades es va centrar en les bases de dades distribuïdes però aquests sistemes
sempre han tingut un baix impacte en el mercat. Un altre concepte teòric
relacionat amb les bases de dades és el Model de Dades Funcional, però a part d'algunes
aplicacions específiques en genètica, biologia molecular o investigació del
frau el terme no ha tingut gaire èxit.
Als anys 1990 la investigació en bases de dades va
girar cap a les bases de dades orientades a objectes (OODB). Aquest tipus de
bases de dades han tingut bastant èxit a l'hora de gestionar dades complexes en
camps on les base de dades relacionals no poden treballar de forma eficient amb
aquestes dades. Un exemple són les bases de dades espacials, repositoris de
programari o repositoris multimèdia.
Als anys 1990 també cal destacar el boom de les bases
de dades de programari lliure com MySQL o PostgreSQL.
Actualment, al segle XXI el que més en parla en el món
de les bases de dades és de les bases de dades XML. Tal com va passar amb les bases
de dades orientades a objectes han aparegut múltiples empreses d'aquest sector
però la majoria de noves característiques de les bases de dades XMLs'estan
incorporant a les bases de dades relacionals del mercat.
Arquitectura
L'arquitectura de base de dades consta de tres
nivells, extern, conceptual i intern. Separar clarament els tres nivells va ser
una de les principals característiques del model de base de dades relacional
que domina les bases de dades del segle XXI.
El nivell extern defineix com els usuaris a comprendre
l'organització de les dades. Una sola base de dades pot tenir qualsevol nombre
de punts de vista a nivell extern. El nivell intern defineix com les dades
s'emmagatzemen físicament i processades pel sistema de càlcul. Arquitectura
interna es refereix a cost, rendiment, escalabilitat i altres qüestions
operatives. El conceptual és un nivell de direccionament indirecte entre
l'intern i extern. Proporciona una visió comuna de la base de dades que és
complicat pels detalls de com les dades són emmagatzemades o manejades, i que
pot unificar els diversos punts de vista externs en un tot coherent.
Breu Introducció a les bases de dades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario