ü Programari
ü Instal.lació i desinstal.lació
ü Instal.lació i desinstal.lació
ü Programes i Aplicacions actualitzades
ü Assistents
ü Programari
El programari (software,
en anglès) és el conjunt dels programes
informàtics, procediments
i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes
d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions
determinades.[1] El terme inclou aplicacions com els processadors
de text, programari de
sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el programari intermediari, que controla i coordina sistemes distribuïts.
Moltes vegades, el terme és usat per contraposició
a maquinari. S'usa el primer per a descriure la part lògica
d'un sistema informàtica i el segon, per a descriure la part física.[2] A diferència del maquinari, el programari
"no es pot tocar".[3]
«
|
És el
conjunt dels programes de computació, procediments, regles, documentació i
dades associades que formen part de les operacions d'un sistema de còmput.
|
»
|
En
aquesta definició, el concepte de programari va més enllà dels programes de
computació en els seus diferents estats: codi font, binari o executable;
també la seva documentació, les dades a processar i la informació d'usuari
forma part del software:
és a dir, abarsta tot el que és intangible, tot el "no físic"
relacionat.
El
terme «software» va ser utilitzar per primera vegada en aquest sentit
per John Tukey el 1958. En informàtica i
en l'enginyeria
de programari, el programari és tota la informació processada
pelssistemes
informàtics: programes i dades. El concepte de llegir
diferents seqüències d'instruccions des de la memòria d'un
dispositiu per a controlar els càlculs va ser introduït per Charles Babbage com
una part de la seva màquina
diferencial. La teoria que forma la base de la
major part del programari modern va ser proposada per primera vegada per Alan Turing en
el seu assaig del 1936, Els
nombres computables, amb una aplicació al problema de la
decisió.
ü Instal·lació i desinstal·lació de
programari
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
ü Programes Informàtics
Si
bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa,
prioritzant la finalitat pràctica de l'objecte, el programari es pot
classificar en tres grans grups:
Programari de sistema: El seu
objectiu és desvincular adequadament a l'usuari i al programador dels detalls
de la computadora en particular que s'usi, aïllant-lo especialment del
processament referit a les característiques internes de: memòria, discs, ports
i dispositius de comunicacions, impressores, pantalles, teclats, etc. El
programari de sistema li procura l'usuari i programador adequades interfícies
d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment.
Programari de programació:
És el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes
informàtics, usant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una
manera pràctica.
Programari d'aplicació:
És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques
específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzada o
assistit, amb especial èmfasi en els negocis.
ü Assistent Virtual
Un assistent virtual és un personatge conversacional, generat com a programa informàtic capaç de reconèixer, almenys de forma bàsica, un llenguatge natural que simula una conversa per donar informació i oferir un servei mitjançant la veu o text per als usuaris a través d'Internet, un quiosc o una interfície mòbil. Un assistent virtual incorpora comprensió de llenguatge natural (PLN), control de di
àleg, coneixement de domini (per exemple, sobre els productes o serveis d'una companyia o institució en un lloc web) i un aspecte visual (com a fotografies o animacions en 3D) que en els més avançats canvien o poden simular estats d'ànim d'acord al contingut del diàleg. Els mètodes d'interacció són de text a text, text a veu la parla de text i de veu a veu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario