jueves, 20 de marzo de 2014

2.1.2.- Elements de programari: instal·lació i desinstal·lació, programes, aplicacions actualitzades i assistents.


ü Programari
ü Instal.lació i desinstal.lació
ü Programes i Aplicacions actualitzades
ü Assistents


ü Programari
El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.[1] El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el programari intermediari, que controla i coordina sistemes distribuïts.
Moltes vegades, el terme és usat per contraposició a maquinari. S'usa el primer per a descriure la part lògica d'un sistema informàtica i el segon, per a descriure la part física.[2] A diferència del maquinari, el programari "no es pot tocar".[3]

 

«
És el conjunt dels programes de computació, procediments, regles, documentació i dades associades que formen part de les operacions d'un sistema de còmput.
»


En aquesta definició, el concepte de programari va més enllà dels programes de computació en els seus diferents estats: codi font, binari o executable; també la seva documentació, les dades a processar i la informació d'usuari forma part del software: és a dir, abarsta tot el que és intangible, tot el "no físic" relacionat.
El terme «software» va ser utilitzar per primera vegada en aquest sentit per John Tukey el 1958. En informàtica i en l'enginyeria de programari, el programari és tota la informació processada pelssistemes informàtics: programes i dades. El concepte de llegir diferents seqüències d'instruccions des de la memòria d'un dispositiu per a controlar els càlculs va ser introduït per Charles Babbage com una part de la seva màquina diferencial. La teoria que forma la base de la major part del programari modern va ser proposada per primera vegada per Alan Turing en el seu assaig del 1936, Els nombres computables, amb una aplicació al problema de la decisió.


ü Instal·lació i desinstal·lació de programari












ü Programes Informàtics

Si bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa, prioritzant la finalitat pràctica de l'objecte, el programari es pot classificar en tres grans grups:
Programari de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a l'usuari i al programador dels detalls de la computadora en particular que s'usi, aïllant-lo especialment del processament referit a les característiques internes de: memòria, discs, ports i dispositius de comunicacions, impressores, pantalles, teclats, etc. El programari de sistema li procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment.
Programari de programació: És el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics, usant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica.

Programari d'aplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzada o assistit, amb especial èmfasi en els negocis.

 

 ü Assistent Virtual


Un assistent virtual és un personatge conversacional, generat com a programa informàtic capaç de reconèixer, almenys de forma bàsica, un llenguatge natural que simula una conversa per donar informació i oferir un servei mitjançant la veu o text per als usuaris a través d'Internet, un quiosc o una interfície mòbil. Un assistent virtual incorpora comprensió de llenguatge natural (PLN), control de di


àleg, coneixement de domini (per exemple, sobre els productes o serveis d'una companyia o institució en un lloc web) i un aspecte visual (com a fotografies o animacions en 3D) que en els més avançats canvien o poden simular estats d'ànim d'acord al contingut del diàleg. Els mètodes d'interacció són de text a text, text a veu la parla de text i de veu a veu.

L'assistent virtual està format per dos components independents, però estretament integrats, que rares vegades es poden separar: la interfície d'usuari (IU) (aspecte), i la base de coneixements a l'interior (intel·ligència). L'aparença visual (IU) dels assistents virtuals pansa per una foto fins a una imatge 3D amb emocions. Però aquesta interfície d'usuari requereix d'un motor de diàleg intel·ligent a més d'una base de coneixements ben estructurada i àmplia per convertir-se en una eina eficaç d'autoservei que augmenti la productivitat. Depenent de la combinació de la interfície d'usuari i la base de coneixements subjacents, l'assistent virtual es trobarà en alguna de les diferents generacions amb els quals es poden catalogar als assistents virtuals.

 


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario